SORTIDA AL MNAC:
Treball previ:
Oriol Maspons:Va néixer a barcelona l’any 1928 i va morir allà mateix al 2013. Pertanyia a una família burgesa. Va col·laborar com a corresponsal de la revista Art Fotogràfic per la qual va entrevistar als grans fotògrafs del moment a París. Quan va tornar a Barcelona es va convertir en fotògraf professional.
Va immortalitzar els anys de la Gauche Divine (va ser un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra dels 60 i principis dels 70 que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona) i el Somorrostro (barri de barraques de Barcelona) i l’autor va contribuir de forma decisiva a la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant la dècada dels seixanta.
La seva obra està exposada al MNAC des del 5 de juliol de 2019 al 12 de gener de 2020.
El víbora:“El víbora” va ser una revista de cómics espanyola, que va començar a publicar-se al desembre de 1979 i va desaparèixer al gener de 2005. Va ser la revista que més temps va estar activa de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya. Va néixer amb una sèrie d'autors que s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans dels anys 70.
El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons.
La seva obra està exposada al MNAC des del 21 de juny al 29 de setembre de 2019.
Antoni Fabrés:Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista (interès i estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental), va rebre una gran influència de Fortuny (pintor, dibuixant i gravador català). Va néixer l’any 1854 a Gràcia i va morir al 1936 a Roma. El seu pare li va ensenyar pintura i escultura, i posteriorment va ingressar a l’escola de la Llotja de Barcelona on va estudiar escultura. Va marxar a viure a París i allà el seu èxit va augmentar.
Podem observar la seva obra en una exposició que està al MNAC des del 31 de maig al 29 de setembre de 2019, on podrem veure la pintura i escultura de l’artista.
Ressenya de la sortida:
L’exposició es titula Oriol Maspons, la fotografía útil. Està situada a la Sala de la Cúpula del MNAC.
El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons.
Quan va veure que el material per fer escultura era massa car va decidir dedicar-se a la pintura, ja que sabia dibuixar molt bé. Primer es va unir al moviment orientalista, ja que això venia molt entre la burgesia i estava ben pagat ja que era el que la gent buscava, a part d’això també va fer paisatges que no va vendre sinó que se'ls va quedar ell.
Com que es va quedar sense diners va decidir donar totes les seves obres al MNAC i van arribar a un acord per donar-li a ell una quantitat de diners a canvi de que els anès donant obres però el tracte no va anar bé i Maspons es va quedar pràcticament sense diners i sense obra, a més a més com que hi havien artistes que s’havien queixat de que Oriol Maspons tingués una exposició sencera al MNAC el responsable li va posar la culpa a Maspons i va retirar exposició.
Treball previ:
Josep Renau i Berenguer:
Va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil espanyola.
Va néixer a València l’any 1907, és una figura central de l’art combatiu: va vincular estretament la creació amb el compromís social.
El seu pare era professor de dibuix i restaurador i va ser qui els va ensenyar art.
Va estudiar Belles Arts a l’escola Sant Carles de València i es va especialitzar en fotografia. Va ser nomenat director general de Belles Arts, i va organitzar el pavelló espanyol a l'Exposició de París.
La seva obra fotogràfica es va començar amb influències dadaistes, però va acabar retractant les seves realitzacions en el context de la lluita ideològica i al servei de l'esquerra revolucionària, centrant la seva activitat en el cartellisme. Va ser exiliat a Mèxic, on va iniciar una sèrie de fotomuntatges.
Exposició del Born “Renau. El combat per una nova cultura”
(Del 13 de juny al 13 d’octubre)
“L’obra de Renau, formada principalment per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador i l’ús agosarat del fotomuntatge. La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982.”
Santa Mònica “Young Gallery Weekend”:
“Young Gallery Weekend és un esdeveniment d'art contemporani en el qual participen galeries, espais creatius, artistes i projectes culturals emergents i independents. Generador d'avantguarda, YGW dóna visibilitat al panorama cultural contemporani amb les propostes més innovadores.”
Aquesta exposició es divideix en dues parts: YEA (Young Electronic Art) i YAS (Young Art Sound) de les quals forma part (Al)most, Life, after all; l'exposició que acull l’Arts Santa Mònica.
Aquest esdeveniment se centra en les noves tendències de la cultura i la tecnologia, s'exposaran obres en companyia d'una selecció d'instal·lacions, obres d'art digital, sonor i electrònic de catorze destacats artistes.
Exposició del Born:
En aquesta exposició vam poder veure alguns dels cartells més famosos o importants de Renau i també ens van parlar una mica dels seus murals i de les tècniques que utilitzava.
Generalment tots els cartells de Renau representaven una crítica social molt ingeniosa. Renau criticava el consumisme, el capitalisme, el racisme (sobretot a Amèrica, ja que ell va viure allà durant molt temps i va ser conscient de tot el que passava), la cosificació de la dona i molts altres temes polèmics.
Una de les coses que em van semblar interessants d'aquesta exposició és que la majoria de cartells reivindicatius que hi havia funcionarien perfectament a la societat d'avui en dia, sé a dir que uns cartells que es van fer fa uns 100 anys criticant a la societat d'aquella època critiquen moltes actituds que també són presents avui en dia i contra les que seguim lluitant avui en dia, i això fa pensar en si realment hem evolucionat i avançat tant com ens pensem.
Exposició Arts Santa Mònica:
L'exposició era una exposició d'art contemporani que contenia moltes obres d'art cinètic, eren obres d'art poc convencionals i bastant extravagants, aquesta exposició personalment no em va agradar tant com la de Renau, hi havia moltes de les obres que no vaig acabar d'entendre amb quin propòsit estaven fetes i quin era el seu significat, per exemple la pistola amb les pistoles de paintball vaig trobar que era una obra interessant, es tractava d'una paraula "agim" que és la discriminació a les persones d'una edat avançada, però no vaig comprendre la relació entre la la pistola i la paret amb aquesta paraula.
També m'agradaria comentar que hi havia una de les obres de l'exposició on hi havia unes meduses posades dins una mena d'aquaris rodons que les obligava a fer voltes com si estiguessin dins d'una rentadora i donaven energia per fer bategar una espècie de cor de plàstic, aquestes meduses havien d'estar allà 20 dies i una d'elles ja havia mort durant els dies que portava l'exposició, independentment de que trobes l'obra interessant o no, no em sembla gaire ètic tenir aquelles meduses tancades en un espai tant petit i obligant-les a fer voltes durant vint dies, això és maltractament animal i no hauria d'estar permès en una exposició d'art, l'art no justifica que puguis matar o maltractar a una animal només per la teva obra, no és just ni ho trobo correcte.
Feminismes i Bill Viola:
La primera exposició, la de feminismes, ens ensenyava algunes de les obres fetes per dones que tenien un missatge feminista, tractava el tema de les dificultats que havia tingut la dona al llarg dels segles, sobre la situació de la dona a països diferents i el tabú que hi ha amb temes relacionats amb les dones com per exemple la menstruació, el fet que fins fa poc i encara en alguns països les dones estaven únicament lligades al matrimoni i a la família, etc
L'exposició de Bill Viola era d'obres de videoart, totes estaven relacionades amb el pas del temps i algunes amb la mort. Feia servir l'aigua en la majoria de les seves obres, i en moltes d'elles també els quatre elements per representar aquest pas del temps.
Comparació de dos cartells:
La composició dels dos cartells és bastant similar, els dos hi apareix una dona com a element central, la primera té una expressió alegre i de seguretat i porta un vestit groc amb ratlles blanques, la segona té una expressió més seria i que pot semblar de superioritat.
En el primer cartell el fons és una única taca blava , mentre que al segon hi ha un paisatge on podem veure unes muntanyes, un test amb flors i un mur fer amb mosaic. Els dos cartells tenen colors una mica apagats i en el segon hi ha més diversitat de color.
El primer és un cartell fet a París (França) i el segon és de Màlaga (Espanya).
EIX PRIMERES AVANTGUARDES:
Treball previ:
Oriol Maspons:Va néixer a barcelona l’any 1928 i va morir allà mateix al 2013. Pertanyia a una família burgesa. Va col·laborar com a corresponsal de la revista Art Fotogràfic per la qual va entrevistar als grans fotògrafs del moment a París. Quan va tornar a Barcelona es va convertir en fotògraf professional.
Va immortalitzar els anys de la Gauche Divine (va ser un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra dels 60 i principis dels 70 que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona) i el Somorrostro (barri de barraques de Barcelona) i l’autor va contribuir de forma decisiva a la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant la dècada dels seixanta.
La seva obra està exposada al MNAC des del 5 de juliol de 2019 al 12 de gener de 2020.
El víbora:“El víbora” va ser una revista de cómics espanyola, que va començar a publicar-se al desembre de 1979 i va desaparèixer al gener de 2005. Va ser la revista que més temps va estar activa de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya. Va néixer amb una sèrie d'autors que s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans dels anys 70.
El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons.
La seva obra està exposada al MNAC des del 21 de juny al 29 de setembre de 2019.
Antoni Fabrés:Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista (interès i estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental), va rebre una gran influència de Fortuny (pintor, dibuixant i gravador català). Va néixer l’any 1854 a Gràcia i va morir al 1936 a Roma. El seu pare li va ensenyar pintura i escultura, i posteriorment va ingressar a l’escola de la Llotja de Barcelona on va estudiar escultura. Va marxar a viure a París i allà el seu èxit va augmentar.
Podem observar la seva obra en una exposició que està al MNAC des del 31 de maig al 29 de setembre de 2019, on podrem veure la pintura i escultura de l’artista.
Ressenya de la sortida:
Oriol Maspons:
L’obra d’Oriol Maspons està exposada al MNAC des del 5 de juliol de 2019 al 12 de gener de 2020.
Oriol Maspons va néixer a barcelona l’any 1928 i va morir allà mateix al 2013. Pertanyia a una família burgesa. Va col·laborar com a corresponsal de la revista Art Fotogràfic per la qual va entrevistar als grans fotògrafs del moment a París. Quan va tornar a Barcelona es va convertir en fotògraf professional.
Va immortalitzar els anys de la Gauche Divine (va ser un moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra dels 60 i principis dels 70 que sorgí entorn la discoteca Bocaccio de Barcelona) i el Somorrostro (barri de barraques de Barcelona) i l’autor va contribuir de forma decisiva a la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant la dècada dels seixanta.
Al principi Oriol Maspons no es dedicava professionalment a la fotografia sinó que ho feia més aviat com a hobbie, les primeres fotografies de l’exposició eren aproximadament dels anys 50 i reflexaven escenes quotidianes de la vida al carrer d’aquella època. Quan va tornar de paris es va convertir en fotògraf professional. Va fer molts viatges al llarg de la seva vida (a Ibiza, Paris, Londres…) i en aquests viatges va fer moltes fotografies.
Les següents fotografies de l’exposició estaven ordenades en funció dels seus viatges, el primer viatge era el d’Ibiza, allà va fotografiar sobretot dones estrangeres, ja que deia que les dones d’allà no feien bé de models.
Durant la seva última etapa fotografiava sobretot dones per a revistes de moda, les quals tenien sempre una expressió freda i les extremitats en posicions un tant estranyes.
El víbora:
L'exposició es titula: El Víbora, comix contracultural. Aquesta exposició està localitzada a la sala d’exposicions temporals 2.
“El víbora” va ser una revista de còmics espanyola, que va començar a publicar-se al desembre de 1979 i va desaparèixer al gener de 2005. Va ser la revista que més temps va estar activa de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya. Va néixer amb una sèrie d'autors que s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans dels anys 70.
El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons.
En aquesta exposició vam poder observar algunes pàgines d’aquesta revista de còmics per adults. En una de les parets de l’exposició hi havien exposades totes les revistes (només es podia veure la portada) públicades. Aquests còmics volien representar una crítica social i una burla a molts temes tabú o temes que no s’acostumen a tractar, fa servir un humor negre que probablement va fer que molta gent no aprovés aquesta revista en el moment en que es va publicar, tot i així va tenir un gran èxit a Espanya.
Antoni Fabrés:
L’exposició es titula: Antoni Fabrés. Aquesta exposició està ubicada a la sala 64.
Està exposada al MNAC des del 31 de maig al 29 de setembre de 2019, on podrem veure la pintura i escultura de l’artista.
Va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista (interès i estudi de les societats del Pròxim Orient i de l'Orient Llunyà per la cultura occidental), va rebre una gran influència de Fortuny (pintor, dibuixant i gravador català). Va néixer l’any 1854 a Gràcia i va morir al 1936 a Roma. El seu pare li va ensenyar pintura i escultura, i posteriorment va ingressar a l’escola de la Llotja de Barcelona on va estudiar escultura. Va marxar a viure a París i allà el seu èxit va augmentar.
Podem observar la seva obra en una exposició que està al MNAC des del 31 de maig al 29 de setembre de 2019, on podrem veure la pintura i escultura de l’artista.
Al principi Antoni Fabrés va començar fent escultura, va viatjar a Roma i a Paris, que eren les dues ciutats de l’art de l’època tot i que sempre va preferir Roma, per això va decidir tornar-hi després de la seva estada a Paris.
Va ser molt popular a Mèxic.
Va ser una de les poques persones que va dibuixar a dones amb una expressió propera i real, hi han dos quadres de dues dones a exposició que són els únics que representen a dones amb les característiques que he esmentat anteriorment, aquestes obres les va pintar en un psiquiàtric a dues pacients.
També va haver una època en la que es va dedicar a fer sobretot retrats de gent burgesa i de gent de classe baixa.
Com que es va quedar sense diners va decidir donar totes les seves obres al MNAC i van arribar a un acord per donar-li a ell una quantitat de diners a canvi de que els anès donant obres però el tracte no va anar bé i Maspons es va quedar pràcticament sense diners i sense obra, a més a més com que hi havien artistes que s’havien queixat de que Oriol Maspons tingués una exposició sencera al MNAC el responsable li va posar la culpa a Maspons i va retirar exposició.Treball previ:
Josep Renau i Berenguer:
Va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil espanyola.
Va néixer a València l’any 1907, és una figura central de l’art combatiu: va vincular estretament la creació amb el compromís social.
El seu pare era professor de dibuix i restaurador i va ser qui els va ensenyar art.
Va estudiar Belles Arts a l’escola Sant Carles de València i es va especialitzar en fotografia. Va ser nomenat director general de Belles Arts, i va organitzar el pavelló espanyol a l'Exposició de París.
La seva obra fotogràfica es va començar amb influències dadaistes, però va acabar retractant les seves realitzacions en el context de la lluita ideològica i al servei de l'esquerra revolucionària, centrant la seva activitat en el cartellisme. Va ser exiliat a Mèxic, on va iniciar una sèrie de fotomuntatges.
Exposició del Born “Renau. El combat per una nova cultura”
(Del 13 de juny al 13 d’octubre)
“L’obra de Renau, formada principalment per cartells i grans murals, està marcada per un llenguatge innovador i l’ús agosarat del fotomuntatge. La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982.”
Santa Mònica “Young Gallery Weekend”:
“Young Gallery Weekend és un esdeveniment d'art contemporani en el qual participen galeries, espais creatius, artistes i projectes culturals emergents i independents. Generador d'avantguarda, YGW dóna visibilitat al panorama cultural contemporani amb les propostes més innovadores.”
Aquesta exposició es divideix en dues parts: YEA (Young Electronic Art) i YAS (Young Art Sound) de les quals forma part (Al)most, Life, after all; l'exposició que acull l’Arts Santa Mònica.
Aquest esdeveniment se centra en les noves tendències de la cultura i la tecnologia, s'exposaran obres en companyia d'una selecció d'instal·lacions, obres d'art digital, sonor i electrònic de catorze destacats artistes.
Exposició del Born:
En aquesta exposició vam poder veure alguns dels cartells més famosos o importants de Renau i també ens van parlar una mica dels seus murals i de les tècniques que utilitzava.
Generalment tots els cartells de Renau representaven una crítica social molt ingeniosa. Renau criticava el consumisme, el capitalisme, el racisme (sobretot a Amèrica, ja que ell va viure allà durant molt temps i va ser conscient de tot el que passava), la cosificació de la dona i molts altres temes polèmics.
Una de les coses que em van semblar interessants d'aquesta exposició és que la majoria de cartells reivindicatius que hi havia funcionarien perfectament a la societat d'avui en dia, sé a dir que uns cartells que es van fer fa uns 100 anys criticant a la societat d'aquella època critiquen moltes actituds que també són presents avui en dia i contra les que seguim lluitant avui en dia, i això fa pensar en si realment hem evolucionat i avançat tant com ens pensem.
Exposició Arts Santa Mònica:
L'exposició era una exposició d'art contemporani que contenia moltes obres d'art cinètic, eren obres d'art poc convencionals i bastant extravagants, aquesta exposició personalment no em va agradar tant com la de Renau, hi havia moltes de les obres que no vaig acabar d'entendre amb quin propòsit estaven fetes i quin era el seu significat, per exemple la pistola amb les pistoles de paintball vaig trobar que era una obra interessant, es tractava d'una paraula "agim" que és la discriminació a les persones d'una edat avançada, però no vaig comprendre la relació entre la la pistola i la paret amb aquesta paraula.
També m'agradaria comentar que hi havia una de les obres de l'exposició on hi havia unes meduses posades dins una mena d'aquaris rodons que les obligava a fer voltes com si estiguessin dins d'una rentadora i donaven energia per fer bategar una espècie de cor de plàstic, aquestes meduses havien d'estar allà 20 dies i una d'elles ja havia mort durant els dies que portava l'exposició, independentment de que trobes l'obra interessant o no, no em sembla gaire ètic tenir aquelles meduses tancades en un espai tant petit i obligant-les a fer voltes durant vint dies, això és maltractament animal i no hauria d'estar permès en una exposició d'art, l'art no justifica que puguis matar o maltractar a una animal només per la teva obra, no és just ni ho trobo correcte.
Feminismes i Bill Viola:
La primera exposició, la de feminismes, ens ensenyava algunes de les obres fetes per dones que tenien un missatge feminista, tractava el tema de les dificultats que havia tingut la dona al llarg dels segles, sobre la situació de la dona a països diferents i el tabú que hi ha amb temes relacionats amb les dones com per exemple la menstruació, el fet que fins fa poc i encara en alguns països les dones estaven únicament lligades al matrimoni i a la família, etc
L'exposició de Bill Viola era d'obres de videoart, totes estaven relacionades amb el pas del temps i algunes amb la mort. Feia servir l'aigua en la majoria de les seves obres, i en moltes d'elles també els quatre elements per representar aquest pas del temps.
Comparació de dos cartells:
La composició dels dos cartells és bastant similar, els dos hi apareix una dona com a element central, la primera té una expressió alegre i de seguretat i porta un vestit groc amb ratlles blanques, la segona té una expressió més seria i que pot semblar de superioritat.
En el primer cartell el fons és una única taca blava , mentre que al segon hi ha un paisatge on podem veure unes muntanyes, un test amb flors i un mur fer amb mosaic. Els dos cartells tenen colors una mica apagats i en el segon hi ha més diversitat de color.
El primer és un cartell fet a París (França) i el segon és de Màlaga (Espanya).
EIX PRIMERES AVANTGUARDES:
