1. VISITA AL MUSEU DE GRANOLLERS (Pràctica artística, col·lecció utopies persistents)
La visita al museu de Granollers del passat dimecres 26 de setembre va constar de dues parts, durant la primera part la Marta Galán va fer una explicació i una activitat on exposava la relació entre art i vida, més concretament la vida quotidiana que es reflectia en les obres contemporànies, aquesta activitat consistia en portar un per un a sobre una taula la nostre motxilla i deixar allà un objecte que utilitzem durant la nostre vida quotidiana, mentrestant sonava de fons música barroca i quan s'acabava l'activitat sonava un tipus de música més caòtica, en acabar vam analitzar la percepció artística i el significat que tenia per a cada un de nosaltres els objectes d'aquella taula.
Després vam baixar a l'exposició i vam triar una de les obres per analitzar-la, en el meu cas vaig triar: "Historia de los cereales" de Carles Congost, aquesta obra està formada per quatre imatges on es mostren dos nois, els dos amb estil de cowboy americà, els dos semblen estar en un lloc de treball, un dels dos es troba en un escenari semblant a una granja o un lloc més rural i es mostra trist i pensatiu i l'altre en una espècie d'oficina més aviat de ciutat i té un posat seriós, però les quatre imatges tenen el mateix estil i a les dues apareixen els cereals.
Quan vam tornar a pujar, mentre alguns llegien texts que va escriure Manel Clot i donaven la seva opinió sobre el que s'exposava, altres van forrar els objectes de la primera activitat.
Historia de los cereales
2. OBRA TEATRAL "El pes del plom"
FITXA ARTÍSTICA
La visita al museu de Granollers del passat dimecres 26 de setembre va constar de dues parts, durant la primera part la Marta Galán va fer una explicació i una activitat on exposava la relació entre art i vida, més concretament la vida quotidiana que es reflectia en les obres contemporànies, aquesta activitat consistia en portar un per un a sobre una taula la nostre motxilla i deixar allà un objecte que utilitzem durant la nostre vida quotidiana, mentrestant sonava de fons música barroca i quan s'acabava l'activitat sonava un tipus de música més caòtica, en acabar vam analitzar la percepció artística i el significat que tenia per a cada un de nosaltres els objectes d'aquella taula.
Després vam baixar a l'exposició i vam triar una de les obres per analitzar-la, en el meu cas vaig triar: "Historia de los cereales" de Carles Congost, aquesta obra està formada per quatre imatges on es mostren dos nois, els dos amb estil de cowboy americà, els dos semblen estar en un lloc de treball, un dels dos es troba en un escenari semblant a una granja o un lloc més rural i es mostra trist i pensatiu i l'altre en una espècie d'oficina més aviat de ciutat i té un posat seriós, però les quatre imatges tenen el mateix estil i a les dues apareixen els cereals.
Quan vam tornar a pujar, mentre alguns llegien texts que va escriure Manel Clot i donaven la seva opinió sobre el que s'exposava, altres van forrar els objectes de la primera activitat.
Historia de los cereales
2. OBRA TEATRAL "El pes del plom"
Aquest passat divendres 5 d'octubre vam anar a veure una obra de teatre titulada El pes del plom, l'obra tractava el tema de la possessió i la venda d'armes, i els seus arguments a favor i en contra, exposant dades reals i ensenyant el paper que juguen les armes a l'actualitat.
L'obra mostrava la història de dues parelles, un home i una dona en els dos casos, aquestes dues històries estaven entrellaçades, una de les parelles estava a favor de la possessió i venda d'armes, ja que l'home treballava en aquesta indústria, guanyava molts diners i no li convenia que la venda d’armes legal i il·legal baixes i menys en països en guerra amb gent desprotegida, ja que aquestes eren les vendes amb les que més guanyaven, l’altre parella en canvi n’estava en contre per motius morals i ètics, la noia que era periodista, i des del dia que fa un debat amb l’home de l’altre parella no para d’investigar sobre la venda d’armes i sobre totes les dades, de tràfic d’armes, que mai han sortit a la llum, la seva investigació la porta fins a diferents llocs del món, al final acaba obsessionant-se amb seguir endavant passi el que passi, i no fa cas de les advertències de la seva parella, a la qual li hagués agradat que hagués portat la situació d’una altre manera, en un punt de la seva investigació la noia és assassinada i la seva parella descobreix que l’home amb qui va fer el debat al principi de tot és responsable, així que va a casa seva i el mata després d'interrogar-lo mentre l’home és dins una banyera fins que arriba la seva dona i finalment l’home dispara.
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Aleix Fauró i Isis Martín
Direcció: Aleix Fauró i Isis Martín
Repartiment: Carles Gilabert, Patrícia Bargalló, Isak Férriz i Marina Fitaç
3- VISITA AL MEAM:
El passat dimarts 16 d'octubre vam anar al M.E.A.M (Museu Europeu d'Art Modern) on vam veure una exposició sobre els realisme japonès contemporani, aquesta exposició constava d'obres realistes i hiperrealistes, la diferència entre els dos estils era molt marcada en algunes obres, i gairebé nul·la en altres, en algunes costava diferenciar si es tractava d'una obra realista o hiperrealista, moltes de les obres tenien un munt de detalls molt ben acabats que feien que el quadre semblés una fotografia.
Quan va acabar la visita de l'exposició vam estar una estona dibuixant alguna petita part o raco del museu que ens crides l'atenció, i més tard vam anar a dibuixar una perspectiva frontal de l'interior d'una catedral.
4- VISITA AL MNAC:
El dia 28 d'octubre vam anar al M.N.A.C (Museu Nacional d'Art de Catalunya), allà vam participar en un seguit d'activitats guiades, amb la temàtica del paper que havien jugat i jugaven les dones al món de l'art. Durant aquestes activitats anavem veient diferents obres del museu i feiem algun exercici de participació en grup envers aquella obra.
La primera obra eren dues estàtues que representaven a dues dones mortes, una d'elles era Cleopatra la qual va morir assassinada enverinada pel verí d'una serp i pertanyia a una classe social molt alta, l'altre era Lucrècia, que es va suïcidar amb un punyal després de ser violada i representava a una classe més baixa. Les dues estàtues estaven fetes amb la tècnica del bronze fos.
La segona obra era una pintura on estava representada Victòria Colonna, una dona del segle XVI aproximadament que com es podia deduir a l'obra sabia llegir i escriure, cosa estranya en una dona d'aquella època, i a més a més era escriptora, amb això demostrava que les dones d'aquella època podien ser dependents i lliures de fer el que volguessin, encara que degut a la societat moltes vegades no podien accedir a mètodes per poder crear, inventar, idear...
L'última obra que vam veure també era una pintura, en aquesta es representava a una noia molt joves seminua, l'activitat relacionada amb aquesta obra va ser fer un debat exposant arguments a favor i en contra de que aquella obre romangués exposada al museu.
El pes del plom
3- VISITA AL MEAM:
El passat dimarts 16 d'octubre vam anar al M.E.A.M (Museu Europeu d'Art Modern) on vam veure una exposició sobre els realisme japonès contemporani, aquesta exposició constava d'obres realistes i hiperrealistes, la diferència entre els dos estils era molt marcada en algunes obres, i gairebé nul·la en altres, en algunes costava diferenciar si es tractava d'una obra realista o hiperrealista, moltes de les obres tenien un munt de detalls molt ben acabats que feien que el quadre semblés una fotografia.
Quan va acabar la visita de l'exposició vam estar una estona dibuixant alguna petita part o raco del museu que ens crides l'atenció, i més tard vam anar a dibuixar una perspectiva frontal de l'interior d'una catedral.
4- VISITA AL MNAC:
El dia 28 d'octubre vam anar al M.N.A.C (Museu Nacional d'Art de Catalunya), allà vam participar en un seguit d'activitats guiades, amb la temàtica del paper que havien jugat i jugaven les dones al món de l'art. Durant aquestes activitats anavem veient diferents obres del museu i feiem algun exercici de participació en grup envers aquella obra.
La primera obra eren dues estàtues que representaven a dues dones mortes, una d'elles era Cleopatra la qual va morir assassinada enverinada pel verí d'una serp i pertanyia a una classe social molt alta, l'altre era Lucrècia, que es va suïcidar amb un punyal després de ser violada i representava a una classe més baixa. Les dues estàtues estaven fetes amb la tècnica del bronze fos.
La segona obra era una pintura on estava representada Victòria Colonna, una dona del segle XVI aproximadament que com es podia deduir a l'obra sabia llegir i escriure, cosa estranya en una dona d'aquella època, i a més a més era escriptora, amb això demostrava que les dones d'aquella època podien ser dependents i lliures de fer el que volguessin, encara que degut a la societat moltes vegades no podien accedir a mètodes per poder crear, inventar, idear...
L'última obra que vam veure també era una pintura, en aquesta es representava a una noia molt joves seminua, l'activitat relacionada amb aquesta obra va ser fer un debat exposant arguments a favor i en contra de que aquella obre romangués exposada al museu.
El pes del plom
TEMES QUE M’AGRADARIA VEURE AL TEATRE
El que m'agradaria que es tractés en una obra de teatre és l'odi social, vull dir, l'odi que sent la gent ja sigui cap a un col·lectiu o una persona, per motius de gènere, ètnics, religiosos, o qualsevol altre motiu que els serveixi per discriminar a algú que se surti dels estàndards del que la societat considera "normal", és a dir temes com el racisme, l'homofòbia, la transfòbia, la discriminació de gènere etc.
Ja sé que aquest tema es tracta moltes vegades (d'una manera o altre) en el teatre, a la televisió a les xarxes socials, però crec que és un dels problemes principals que té la humanitat a dia d’avui, és a dir, la nostra societat tendeix a jutjar i sobretot a prejutjar a les persones, pensant que ells tenen la raó absoluta de tot o que tenen el poder de dir-li a una altre persona com ha de viure la seva vida com ha de ser, com s’ha de vestir, que és el que pot i el que no pot fer, què ha d’estimar, com s’ha de sentir, etc.
I moltes vegades és difícil fer entendre a depèn de quina gent que tothom pot fer el que vulgui amb la seva propia vida sempre i quan no faci mal ni molesti a ningú, i que hi ha una diferència entre fer una crítica constructiva o donar una opinió respectuosa sobre algún tema, i insultar o criticar per fer mal i sense respecte.
A més a més amb les xarxes socials és més “fàcil” insultar i fer comentaris destructius i a més a més es pot fer de manera anònima.
Sincerament després de llegir o sentir certs comentaris no puc arribar a entendre perquè hi ha persones que es creuen amb el dret de jutjar la identitat d’una persona desconeguda, no ho entenc perquè no hi ha manera d'entendre perquè hi ha gent que jutja, insulta o agredeix a persones que no li han fet res que mai l’han molestat ni li han fet mal i ni tan sols coneixen, només està vivint la seva vida pacíficament i sent tal com és, cosa que ningú pot evitar.
També interès en aquest tema perquè degut a aquest odi hi ha agressions, hi ha morts, hi ha ferits… hi si això no existís la societat milloraria en un munt d’aspectes, la gent ja no tindria tanta por ni es preocuparia tant, si tots ens acceptessim.
Altres temes que també m’agradaria que es representen al teatre pel fet de conscienciar a la gent són: el feminisme, el masclisme i les violacions.
NO EM VA FER BROSSA:
L’exposició constava d’una instal·lació sonora i plàstica feta amb elements de la vida quotidiana que es combinaven i es movien de tal manera que els mateixos objectes produïen diferents sorolls, tots els objectes de l’exposició estaven pensats per fer algun tipus de soroll. Aquests objectes buscaven representar alguns dels paisatges, les escenes i els temes que tractava Joan Brossa a la seva prosa dels anys 40 i 50, a part d’això també se sentien fragments d’aquesta prosa. L'exposició es va fer dins d'un espai tancat, una instal·lació sonora, on cada objecte tenia una funció sonora, barrejant així l'art visual amb l'art sonor. Els objectes representaven un paisatge, que era una imatge creada a partir de poemes de brossa, encara que tenia una lliure interpretació per part de l'espectador, hi havia copes de vi que recordaven a soldats, un plàstic blanc que semblava una muntanya, pals representant camps...
Nom de l'autor o autors:
Idea, conceptualització, creació, construcció, disseny d’il·luminació, concepció sonora i composició:
Laia Torrents i Roger Aixut (cabosanroque)tota la part visual estava pensada per produir algun soroll, i així barrejar l'art visual amb l'art sonor.
Estil o corrent o moviment artístic:
Art sonor.
Tecnica:
Instal·lació sonora.
Glossari:
Instal.lació: Manifestació artística que consisteix en la disposició de diversos elements, manipulats o no, en l'espai, tot superant els límits tradicionals del marc o el pedestal i implicant l'espectador en l'aprehensió d'aquest espai.
Instal.lacio sonora: És una forma expandida de la instal·lació artística, en el sentit que inclou l'element del so i per tant l'element del temps. La diferència principal amb una escultura sonora és que una instal·lació sonora té un espai de tres dimensions i els eixos amb què s'organitzen els diferents objectes sonors no són exclusivament interns a l'obra, sinó també externs.
Paisatge sonor: És l'entorn sonor concret d'un lloc real. Com a mínim així ho entenien els membres del World Soundscape Project, els pioners en utilitzar aquesta terminologia. El paisatge sonor ha estat estudiat més des del punt de vista de la contaminació acústica que com a un element d'expressió sonora, tot i que hi ha projectes artístics
Poema objecte: Combinació d’objectes que extreu dels objectes significats a partir de la seva aparença, del seu ús habitual, de l’acoblament amb altres objectes i de les expressions del llenguatge popular.
Inspiració: Estat de l'artista que li proporciona l'estímul per a la creació o composició d'obres d'art.
Teatre sonor: Representació, d'una imatge acústica construïda per l'esdevenir dels fets sonors, siguin musicals o no, "en viu 'o pregravats, i amb emissors visibles o acusmáticos.
Art sonor: Comprèn un divers grup de pràctiques artístiques que tenen com a principal objectiu diferents nocions del so, l'escolta. Hi normalment diferents relacions entre els àmbits visual i auditiu de l'art així com de la percepció pels artistes del so.
Biografia de joan brossa:
Joan Brossa i Cuervo va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir també a Barcelona el 30 de desembre de 1998.
Va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a poesia tot el que feia.
És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.
El seu pare ja era artista, concretament utilitzava la tècnica del gravat, i la seva mare duia a terme les feines de casa.
Quan era estudiant no mostrava gaire interès per l’estudi creia que l’escola era una estafa on s’ensenyava “cultura d’opereta” això es veu representat amb la seva típica frase: “les coses importants s’aprenen però no s’ensenyen”.
Gràcies a la biblioteca personal del seu pare, de ben jove Brossa va poder llegir alguns autors catalans (entre d’altres, Josep Maria Folch i Torres, Jacint Verdaguer, Joan Maragall…)
Un cop acabada la guerra, la qual va lluitar al front de Lleida en “la lleva del biberó”, que eren joves de disset anys aproximadament i va ser ferit en un ull, va salvar la seva vida de miracle.
Posteriorment va ser mobilitzat per fer el servei militar a Salamanca, on diversos catalans van compartir servei amb ell i van ajudar-lo a inspirar-se.
A l’any 1941 es dedicà plenament a la literatura a Barcelona.
Als anys quaranta (1948) se l’associa amb la revista “Dau al set” i també és conegut com els seus inicis literaris. La revista presentava una gran influència de Brossa als dos primers anys.
Va haver-hi una evolució de màgica a surrealista, la revista incloïa textos, pintures i dibuixos…
Va acabar al 1955, per culpa de la dispersió del grup.
Al 1950 es produeix el seu gran canvi, es va dedicar a representar la realitat en prosa.
Biografia de cabosaroque:
Sota el nom d'un vell transatlàntic, CaboSanRoque neix l'any 2001 com a grup de música dedicat a l'experimentació més lúdica i evocadora, a partir d'instruments inventats, sorgits d'objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalextrics, grapadores o peces de mobiliari en desús.
En els últims anys, el treball del grup s'ha desenvolupat al voltant de les capacitats expressives musicals i escèniques d'instruments mecànics automàtics i la seva combinació amb intèrprets humans. Després d'anys carretejant andròmines mecànics de la grandària d'un diplodocus, la recentment famosa adaptació als temps que corren ens porta la versió més petita i agressiva de CaboSanRoque: Dos músics (Laia Torrents i Roger Aixut) i tres caixes de fusta farcides d'una infinitat de mecanismes electroacústics, molls, planxes metàl·liques, una màquina d'escriure i un crani de gos.
A partir de les sonoritats industrials i metàl·liques d'aquestes noves màquines sorgeixen temes curts, foscos i contundents rítmicament, que s'allunyen dels episodis més amables de treballs anteriors.